Imitación métrico-musical en la lírica trovadoresca: la contrafacción parcial

Metric-musical imitation in troubadour lyric: the partial counterfaction

Autores/as

  • Antoni Rossell

DOI:

https://doi.org/10.55422/bbmp.1157

Palabras clave:

Troubadour Lyric Poetry, Reception, Contrafactum, Music

Resumen

El contrafactum constituye un proceso interdisciplinario que concierne tanto el texto como la música. Sin embargo, al abordar este fenómeno creativo de tradición oral, suele descuidarse un aspecto esencial: la recepción. El público de la poesía cantada no acostumbra a analizar la obra desde una óptica filológica —ya sea métrica o literaria— ni musicológica, sino que probablemente se trata de oyentes con una sensibilidad cultivada, capaces de captar matices sin necesidad de un análisis técnico. se trata de un público de entendedores. Por ello, recae en nosotros la responsabilidad de interrogar el propósito del autor al “construir” una nueva obra a partir del contrafactum de una composición preexistente. Es igualmente pertinente preguntarse qué tipo de reacción pudo suscitar en el público, o cuál fue la intención del autor hacia ese auditorio con la nueva creación, que en muchas de sus imitaciones está cargada de mensajes intertextuales e intermelódicos. Desde nuestra perspectiva, resulta imprescindible investigar tanto los contrafacta “cerrados” o completos —aquellos que reproducen íntegramente la estructura métrica, la disposición de las rimas y la música— como los contrafacta parciales o “abiertos”, que solo retoman parte de la métrica del modelo imitado y, en consecuencia, también de su música.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Publication Facts

Metric
This article
Other articles
Peer reviewers 
2.4 promedio

Reviewer profiles  N/D

Author statements

Author statements
This article
Other articles
Data availability 
N/A
16%
External funding 
N/D
32% con financiadores
Competing interests 
N/D
11%
Metric
Para esta revista
Other journals
Articles accepted 
Artículos aceptados: 7%
33% aceptado
Days to publication 
46
145

Indexado: {$indexList}

Editor & editorial board
profiles
Academic society 
Sociedad Menéndez Pelayo
Editora: 
Sociedad Menéndez Pelayo

Estadísticas globales ℹ️

Totales acumulados desde su publicación
22
Visualizaciones
15
Descargas
37
Total

Citas

AARBURG, Ursula. 1967."Probleme um die Melodien des Minnesangs". Der Deutschungterricht. 19: 98-118.

ANGLÈS, Higini. 1935. La música a Catalunya fins al segle XIII. Barcelona. Servei de Publicacions de la Diputació de Barcelona.

ALVAR, Carlos. 1993. "O genete alfonsí (18,28). Consideraciones métricas". In Literatura Medieval. Actas do IV Congresso da Associaça)o Hispânica de Literatura Medieval (Lisboa, 1–5 outubro 1991), Aires A. Nascimento y Cristina Almeida Ribeiro (orgs.), vol. II. Lisboa. Cosmos: 203–208.

ARIAS FREIXEDO, Xosé Bieito. 2003. Antoloxía da lírica galego-portuguesa. Vigo. Edicións Xerais de Galicia.

BdT vid. Pillet, A. – Carstens, H.

BOLOGNA, Corrado & Fassò, Andrea. 1991. Da Poitiers a Blaia: Prima giornata delpellegrinaggio d'Amore. Messina: Università degli Studi di Messina Facoltà di Lettere e Filologia. (Quaderni di Messana, ressenya del Studi Filologici Linguistici e Storici).

BOUTIÈRE, J. SCHUTZ A.H. 1973. Biographies des troubadours. Textes provençaux des XIIIe.et XIVe. siècles. Ed. refondue par J.Boutière avec la collaboration d'I.M. Cluzel. Paris. Nizet.

Betti, Maria Pia. 2005. Repertorio metrico delle Cantigas de Santa Maria di Alfonso X di Castiglia. Pisa. Pacini.

BILLY, Dominique. 2006–2007. "La contrafacture de modèles occitans dans la lyrique galégo-portugaise: examen de quelques propositions récentes". Rivista di Studi Testuali VIII–IX: 31–60.

BILLY, Dominique. 1989. L’Architecture lyrique médiévale: analyse métrique et modélisation des structures interstrophiques dans la poésie lyrique des troubadours et des trouvères, Montpellier. Association Internationale d’Études Occitanes.

BILLY, Dominique. Paolo CANETTIERI, Carlo PULSONI, Antoni ROSSELL. 2003. La lirica galego-portoghese. Saggi di metrica e musica comparata, Roma. Carocci.

BILLY, Dominique. 2006. “Les influences galégo-portugaises chez Cerveri de Girona”, L’Espace lyrique méditerranéen au moyen âge: nouvelles aproches. Actes du colloque organisé à Nantes, 25-27 mars 2004, eds. Billy, Dominique, F. Clément i A. Combes, Toulouse. P.U.M: 251–263.

BILLY, Dominique. 2007. “La question du refrain”. In Ars Metrica XI: 1–10.

BOUTIERE, J. and SCHUTZ, A-H,, and CLUZEL, I-M ed. 1973. Biographies des troubadours. París. Nizet. Traduccions dels textos occitans Irénée-Marcel Cluzel.

CAMPBELL, Alison. 2014. “Song and Source in the Cantigas de Santa Maria”. In Revista Portuguesa de Musicologia, 1/1: 5–14.

CAMPRUBÍ, Adriana. 2017. "Cuando la métrica habla. La influencia occitana en los trovadores gallegos a través de la contrafacción". In José Carlos Ribeiro Miranda & Rafaela da Câmara Silva. 2017. Doiro, antr’o Porto e Gaia. Estudos de Literatura Medieval Ibérica: 315-322.

CANETTIERI, Paolo. 1993. La sestina e il dado. Sull'arte ludica del trobar. Roma. Colet.

CANETTIERI, Paolo & Pulsoni, Carlo. 1994. «Para un studio histórico-xeográfico e tipológico da imitación métrica na lírica galego-portuguesa. Recuperación de textos trovadorescos e troveirescos». In Anuario de Estudios Literarios Galegos: 1-50.

COROMINAS, J. & Pascual. J.A. 1980-1991. Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. Madrid. Gredos. 6 vols.

FRANK, István. 1966. Répertoire métrique de la poésie des troubadours. París. Honoré Champion.

FRASCA, Gabriele. 1992. La furia della sitassi. La sestina in Italia. Napoli. Bibliopolis.

GEOFFROI DE VINSAUF. 2000. La poética nueva. México. Universidad Nacional Autónoma de México. Presentación y traducción Carolina Ponce.

GRUBER, Jörn. 1983. Die Dialektik des Trobar. Tübingen. Max Niemeyer. DOI: https://doi.org/10.1515/9783111630106

JAUFRÉ RUDEL. 1996. Cançons de l'amor de lluny. Barcelona. Columna. Introducció de Victoria Cirlot.

MENEGHETTI, Maria Luisa. 1999. “Intertextuality and dialogism in the troubadours”. The Troubadours: An Introduction. Simon Gaunt and Sarah Kay, edd. Cambridge. Cambridge University Press. 181–196. DOI: https://doi.org/10.1017/CBO9780511620508.014

METTMANN, W. 1986. Cantigas de Santa Maria. Madrid. Castalia.

PADEN, William. 1986. The Poems of the Troubadour Bertran de Born, ed. de William D. Jr. Paden et. al., op. cit., Berkeley/ Los Angeles/ London. University of California Press.

PASERO, Nicolo. 1983. “Pastora contra cavaliere, Marcabruno contra Guglielmo IX -Fenomeni di intertestualità in L’autrier jost’una sebissa (BdT 293,30)”. In Cultura Neolatina 43: 9-25.

PILLET, A. – Carstens, H. 1968 [1933]. Bibliographie der Troubadours, Halle & New York. Kraus Reprints. Cit. BdT.

PIROT, F. 1972. Recherches sur les connaissances littéraires des troubadours occitans et catalans des XIIe. et XIIIe. siècles. Les "sirventes-ensenhamens" de Guerua de Cabrera, Guiraut de Calanson et Bertrand de Paris. Barcelona. Memorias de la Real Academia de Buenas Letras.

RÄKEL, H.H. 1977. Die musikalische Erscheinungsform der Trouvèrepoesie. Stuttgart.

RICKETTS, Peter. 1976. Le Breviari d’amor de Matfre Ermengaud, édité par Peter Ricketts. J.Leiden. Brill.

RIQUER, Martín de. 1975. Los trovadores: historia literaria y textos. Barcelona. Ariel. 3 vol.

ROSSELL, Antoni. 2000. “Intertextualidad e intermelodicidad en la lírica medieval”. In La lingüística española en la época de los descubrimientos: Actas del coloquio en honor del profesor Hans-Josef Niederehe. Ed. Beatrice Bagola. Treveris & Hamburg. Busque:149-156.

ROSSELL, Antoni. 2001. "Lengua, identidad y estrategias de poder en la Edad Media europea" a Minorisierte Literaturen und Identitätskonzepte in Spanien und Portugal, Gómez Montero ed., Darmstadt. Beiträge zur Romanistik. Band 5, Wissenschaftliche Buchgesellschaft: 75-108.

ROSSELL, Antoni. 2004. Literatura i música: Lírica. Dínsic. Barcelona.

ROSSELL, Antoni. 2006. “Les Cantigas de Santa María: stratégie et composition, de l’élement métrique à l’élément idéologique”. In L’Espace lyrique méditerranéen au Moyen Âge. Billy, Dominique, Clément, François, Combes, Annie eds. Toulouse. Presses Universitaires du Mirail, Interlangues: 231-250.

ROSSELL, Antoni. 2008. "Oralidad literaria. Una hipótesis interdisciplinaria y lingüística: Música, memoria y lingüística". In Romanistik in Geschichte und Gegenwart. Buske. Hamburg: 1-14. DOI: https://doi.org/10.46771/2366078300141_1

ROSSELL, Antoni. 2011. “Oralitat e lirica trobadoresca: Text e musica./ Oralité et lyrique troubadouresque: Texte et musique”. In Actes du Neuvième Congrès International de l’Association Internationale d’études Occitanes, Aix-la-Chapelle, 2008, ed. Angelica Rieger avec la collaboration de Domergue Sumien, Aachen, Shaker: 487-504.

ROSSELL, Antoni. 2012. “La tradizione musicale della sestina di Arnaut Daniel. Lo ferm voler qu’el cor m’intra (BDT 29,14): un artefatto lirico perfetto” a Filologia Cognitiva 5-2012. https://rosa.uniroma1.it/rosa03/cognitive_philology/article/view/10103/9989 DOI: https://doi.org/10.5565/rev/medievalia.12

ROSSELL, Antoni. 2013. Les poesies i les melodies del trobador Gaucelm Faidit. Ed. & Trd Antoni Rossell. Cabrera de Mar. Galerada.

ROSSELL, Antoni. 2015. “Medieval liturgical drama, Carmina Burana and the Arnaut Daniel's sestina: Music and literature” a Text and Tune. On the Association of Music and Lyrics in Sung Verse (Proto, Teresa / Canettieri, Paolo / Valenti, Gianluca eds.) Peter Lang. Series. Varia Musicologica - Volume 21: 23-52.

ROSSELL, Antoni. 2024. Lírica trobadoresca medieval: oralitat, emoció, arqueologia intersistèmica, transmediació i "performance", Barcelona, Dinsic.

RODRIGUES LAPA, Manuel. 1929. Das origens da poesia lírica em Portugal na Idade Media, Miscelânea de língua e literatura medieval. Lisboa. Serea Nova.

ROUBAUD, Jacques. 1986. La fleur inverse. Essai sur l'art formel des troubadours. Paris. Ramsay.

TAVANI, Giusseppe. 1988 [1986]. A poesia lírica galego-portuguesa. Vigo. Galaxia.

TAVANI, Giuseppe. 1999. Arte de Trobar del Cancioneiro Colocci Brancutti, éd. Giuseppe Tavani. Lisboa. Colibri, Biblioteca Nacional.

VAN DER WERF, Hendrik Van Der. 1984. “The Extant Troubadour Melodies”. Transcriptions and Essays for Performers and Scholars. Ed. Gerald A. Bond. New York. Rochester. 2 vol.

VANIN, Claudio. 2003. Musical form and tonal structure in troubadour song. (Thesis Ph. D.--University of Western Ontario, 1994). Michigan. Ann Arbor, UMI.

VATTERONI, Sergio. 2004. «La fortuna di L’autr’ier jost’una sebissa e Raimon Escrivan: considerazioni sui generi della pastorella e della tenzone fittizia» a «Ab nou cor et ab nou talen». Nouvelles tendances de la recherche médiévale occitane, Modena Actes du Colloque AIEO (L’Aquila, 5-7 juillet 2001), édités par A. Ferrari et S. Romualdi: 243-61.

VOSSLER, Karl. 1960. Formas poéticas de los pueblos románicos. Buenos Aires. Edit. Losada.

Descargas

Publicado

2025-12-26

Cómo citar

Rossell, A. (2025). Imitación métrico-musical en la lírica trovadoresca: la contrafacción parcial: Metric-musical imitation in troubadour lyric: the partial counterfaction. BOLETÍN DE LA BIBLIOTECA DE MENÉNDEZ PELAYO, 101(5), 457–492. https://doi.org/10.55422/bbmp.1157