March en Corella: asimilación, perspectiva e innovación en la tragèdia de Caldesa
DOI:
https://doi.org/10.55422/bbmp.58Palabras clave:
Joan Roís de Corella, Ausiàs March, Cancionero, Poesía, Estilemas, Intertextualidad, Tópicos, Misoginia, Prosa, Siglo XVResumen
Este trabajo describe la evolución poética de Joan Roís de Corella y delimita su segunda etapa creadora a partir de la Medea, en un momento en el cual la presencia de March en Corella deja de ser circunstancial y se construyen obras como la Tragèdia de Caldesa, que se enmarcan y dialogan con su poesía y con el discurso lírico que se ha generado alrededor de ella. Evalúa las diferentes fuentes que la crítica ha sugerido para esta obra y concluye que, más allá de los Amores y de los Remedia amoris de Ovidio, así como de otras fuentes yuxtapuestas para motivos o estilemas concretos, el poema 47 de Ausiàs March debió un importante referente y, tal vez, su principal impulso creador. Así se demuestra, a partir de una revisión de todo el poema, en paralelo a la Tragèdia de Caldesa, junto a otras poesías de March, como la 46, la 96 y la 99, que dejaron su huella en esta pieza.
Descargas
Citas
ANNICCHIARICO, Annamaria (1991-1992). «Perché tragedia? Il gioco delle ambiguità nella Tragèdia de Caldesa di Joan Roís de Corella», Boletín de la Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona, 53, pp. 59-80.
— (1995).Varianti corelliane e «plagi» del «Tirant»: Achille e Polissena, Roma, Schena Editore («Biblioteca della Ricerca: Cultura Straniera», 72).
ARCHER, Robert (ed.) (1997). Ausiàs March, Obra completa, Barcelona, Barcanova.
BADIA, Lola (1993). «Ficció autobiogràfica i experiència lírica a la Tragèdia de Caldesa de Joan Roís de Corella», en Tradició i modernitat als segles xiv i xv. Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March, Valencia-Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 73-91 [1a edició: Homenaje al profesor Antonio Vilanova, 2, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1989, pp. 75-93].
— (1997). «Ausiàs March i l’enciclopèdia natural: dades científiques per a un discurs moral», en Ausiàs March: textos i contextos, Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 31-57 («Biblioteca SanchisGuarner», 37).
BOHIGAS, Pere (ed.) (2000). Ausiàs March, Poesies, edición revisada por Amadeu-J. Soberanas y Noemí Espinàs, Barcelona, Barcino («Els Nostres Clàssics», B19) [1ª ed.:1952-1959, 5 vols. («Els Nostres Clàssics», A71, A72, A73, A77, A86)].
CABRÉ, Lluís, & TORRÓ, Jaume (1995). «“Perché alcun ordine gli habbia ad esser necessario”»: la poesia I d’Ausiàs March i la tradició petrarquista», Cultura Neolatina, 55/1-2, pp. 117-136.
CANTAVELLA, Rosanna (1999). «Aspectes argumentals de la Tragèdia de Caldesa», en Ausiàs March i el món cultural del segle XV, ed. Rafael Alemany, Alicante, Universitat d'Alacant-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 299-318 («Symposia Philologica», 1) [1a ed. en inglés: «On the Sources of the Plot of Corella's Tragèdia de Caldesa», en The Medieval Mind. Hispanic Studies in Honour of Alan Deyermond, ed. Ian Macpherson y Ralph Penny, Londres, Tamesis Books, 1997, pp. 75-90].
CINGOLANI, Stefano Maria (1998). Joan Roís de Corella: la importància de dir-se honest, Valencia, Edicions 3 i 4.
— (1999). «L’art al lusiu: Ausiàs March a l’obra de Joan Roís de Corella», en Ausiàs March i el món cultural del segle XV, ed. Rafael Alemany, Alicante, Universitat d'Alacant-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 247-263 («Symposia Philologica», 1).
CURTIUS, Ernst Robert (1955). Literatura europea y Edad Media latina, 2 vols., México, Fondo de Cultura Económica.
FUSTER, Joan (1968). «Lectura de Roís de Corella», en Obres completes, 1, Barcelona, Edicions 62, pp. 285-313 («Clàssics Catalans del Segle xx»).
GARRIGA, Carles (1994). «Vidi cum foribus lassus prodiret amator», Els Marges, 51, pp. 86-99.
GÓMEZ, Francesc J., & PUJOL, Josep (eds.) (2008). Ausiàs March, Per haver d’amor vida. Antologia comentada, Barcelona, Barcino («Biblioteca Barcino», 3).
MARTÍNEZ ROMERO, Tomàs (ed.) (1995). L. A. Sèneca, Tragèdies. Traducció catalana medieval amb comentaris del segle XIV de Nicolau Trevet, 2 vols., Barcelona, Barcino («Els Nostres Clàssics», B14-15).
— (1996). «Per a una interpretació del Triümfo de les dones, de Roís de Corella: claus ecdòtiques i literàries», en Miscel·lània Germà Colón, 6, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 37-69 («Estudis de Llengua i Literatura Catalanes», 33).
— (1998). «Variacions sobre el tema “Corella i els contemporanis valencians”, Caplletra, 24 (primavera) («Joan Roís de Corella i el seu temps», ed. Albert G. Hauf), pp. 45-65.
— (2001). «Joan Roís de Corella interpretat des d’Ausiàs March», Cultura Neolatina, 61/1, pp. 159-194.
MARTOS, Josep Lluís (2001). Fonts i cronologia de les proses mitològiques de Joan Roís de Corella, Alicante, Universitat d’Alacant («Biblioteca de Filologia Catalana», 10).
— (ed.) (2001). Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella: edició crítica, AlicanteBarcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l’Abadia de Montserrat («Biblioteca Sanchis Guarner», 55).
— (2003). «Escola i aprenentatge literari a través de la traducció: Corella i els mites», Quaderns de Filologia. Estudis Literaris, 8 («Traducció i pràctica literària a l’edat mitjana romànica», ed. Rosanna Cantavella, Marta Haro y Elena Real), pp. 245-266.
— (2005). «Amor és tal que, si us obre la porta, / tart s’esdevé que pels altres la tanque: una reinterpretació de la Tragèdia de Caldesa», en Actes del X Congrés Internacional de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval, vol. 3, ed. Rafael Alemany, Josep Lluís Martos y Josep Miquel Manzanaro, Alicante, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 1147-1167 («Symposia Philologica», 12).
— (2005). «La Lletra consolatòria de Joan Roís de Corella: edició crítica», Revista de Literatura Medieval, 17, pp. 9-30.
— (2005). «Sèneca i Roís de Corella», en Actas del IX Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (A Coruña, 18-22 de setembre de 2001), 3, ed. Carmen Parrilla y Mercedes Pampín, La Coruña, Universidade da CoruñaEditorial Toxosoutos, 2005, pp. 131-150.
— (2005). «“Con li suoi vestimenti asciugare il morto viso della salata acqua, e bagnarlo di molte lagrime”: la Fiammetta en el Leànder y Hero de Roís de Corella», Caplletra, 39, pp. 257-275.
— (2008). «La literatura perduda de Joan Roís de Corella: les fonts», Caplletra, 45, pp. 93-112.
— (2009). «Sotsmissió amorosa: uns poemes mal editats de Joan Roís de Corella», Llengua & Literatura, 20, pp. 7-25.
— (2009). «L’escondit de Joan Roís de Corella», Revista de Poética Medieval, 22, pp. 115-132.
MENÉNDEZ PELAYO, Marcelino (1961). Orígenes de la novela, 2, Santander, C.S.I.C. [1a ed.: 1905].
PAGÈS, Amédée (1925). Commentaire des poésies d’Auzias March, París, Librairie Ancienne Honore Champion.
PARRAMON I BLASCO, Jordi (1995). «Roís de Corella i l'enigma de Caldesa», Miscel·lània Germà Colon, 3, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 69-79 (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 30).
PUJOL, Josep (1998). «Jo viu lo ray ab la nobla leuseta. Ressons d’una razo a la literatura catalana del segle XV», A Sol Post, 4, pp. 93-100.
RICO, Francisco (1982). «Caldesa, Carmesina y otras perversas», en Primera cuarentena y tratado general de literatura, Barcelona, El Festín de Esopo, pp. 91-93.
— (1984). «Imágenes del Prerrenacimiento español: Joan Roís de Corella y la Tragèdia de Caldesa», en Estudios de literatura española y francesa, siglos XVI y XVII. Homenaje a Horst Baader, ed. Frauke Gewecke, Frankfurt, Verlag Klaus Dieter Vervuert, pp. 15-27.
RIQUER, Martín de (1951-1952). «El escondit provenzal y su pervivencia en la lírica románica», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 24, pp. 201-224.
— (1964). Història de la literatura catalana, 3, Barcelona, Ariel.
ROMEU I FIGUERAS, Josep (1984). «Dos poemes de Joan Roís de Corella: A Caldesa i La sepultura», en Quaderns de Filologia. Miscel·lània Sanchis Guarner, 1, Valencia, Universitat de València, pp. 299-308.
SEGRE, Cesare (ed.) (1963). Elegia di madonna Fiammetta en Opere di Giovanni Boccaccio, Milán, Mursia, pp. 943-1080.
TORRÓ, Jaume (1996). «El mite de Caldesa: Corella al Jardinet d’orats», Atalaya, 7, pp. 103-116.
WITTLIN, Curt J. (1997). «La Biblis, Mirra i Santa Anna de Joan Roís de Corella: traduccions modulades, amplificades i adaptades», Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, 8 (Lo gentil estil fa pus clara la sentència. De literatura i cultura a la València medieval, ed. Tomàs Martínez), pp. 175-189.
ZWIERLEIN, Otto (ed.) (1986). L. Annaei Senecae Tragoediae, Oxford, Oxford University Press (Scriptorum Classicorum Bibliotheca Oxoniensis).
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2022 Josep Lluís Martos
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.
