Gregorio Martínez Sierra, entusiasta catalanizante. Quince cartas a Joan Maragall (1905-1909)

Autores/as

  • Inma Rodríguez-Moranta

DOI:

https://doi.org/10.55422/bbmp.91

Palabras clave:

Gregorio Martínez Sierra, Joan Maragall, Epistolario, Modernismo, Diálogo cultural, Literatura catalana

Resumen

En el presente artículo se recogen quince cartas inéditas que Gregorio Martínez Sierra remitió a Joan Maragall entre los años 1905 y 1909; la mayor parte de ellas fueron escritas a propósito de la gestación de la revista madrileña Renacimiento (1907). Las transcripciones vienen precedidas de un estudio que analiza dicha correspondencia y presta especial atención a la figura de Martínez Sierra como difusor e interlocutor de los literatos catalanes. Se reconstruye, así, un tramo de su relación amistosa y literaria con Maragall –tratando de indagar en las afinidades intelectuales entre ambos escritores−, a la vez que se revelan nuevos datos sobre el diálogo cultural entre Castilla y Cataluña en el contexto del Modernismo.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

ALONSO, Cecilio (1985). Intelectuales en crisis: Pío Baroja, militante radical (1905-1911). Alicante. Instituto de Estudios Juan Gil-Albert.

BAROJA, Pío (1907). «El problema catalán. La influencia judía». El Mundo, 15 de noviembre. 1.

BASTONS, Carles (2006). Joan Maragall y Miguel de Unamuno. Una amistad paradigmática. Lleida. Editorial Milenio.

BUSQUETS, Antoni (1902). La Mellor corona: poesies. Barcelona. Tip. L’Avenç.

BUSQUETS, Lluís y BASTONS, Carle. (2003). Castilla y Catalunya frente a frente. Antología para un de- bate cultural. Barcelona. Ediciones B.

CARNER, Josep (1907). «La Casa de la Primavera, de G. Martínez Sierra». La Veu de Catalunya. 5 de diciembre. 2.

CATALÀ, Víctor (1972). Obres completes. Barcelona. Editorial Selecta.

CELMA, Mª Pilar. (1991). Literatura y periodismo en las revistas del Fin de Siglo. Estudio e Índices (1888-1907). Madrid. Júcar.

CHECA, Julio Enrique (1998). Los teatros de Gregorio Martínez Sierra. Madrid. Fundación Universitaria Española. — (2002). «Gregorio Martínez Sierra y el cine: de Madrid a Hollywood». Anales de la Literatura Española Contemporánea. Volumen 27. 1. 45-68.

DÍAZ-PLAJA, Guillermo (1966). Modernismo frente a Noventa y Ocho. Madrid. Espasa-Calpe.

GOLDSBOROUGH, Andrés (1965). Imagen humana y literaria de Gregorio Martínez Sierra. Madrid. Gráficas Cóndor.

GULLÓN, Ricardo (1961). Relaciones amistosas y literarias entre Juan Ramón Jiménez y los Martínez Sierra. San Juan de Puerto Rico. Ediciones de la Torre.

FUSTER, Enrique (2003). El mercader de ilusiones. La historia de Gregorio Martínez Sierra y Cata- lina Bárcena. Madrid. Sociedad General de Autores y Editores.

GUIRAO, Antoni. (1999). «La Cataluña». Ideologia i poder a la Catalunya Noucentista (1907-1914), Tesis doctoral inédita. Universitat de Barcelona.

JIMÉNEZ, Juan Ramón (2006). Epistolario I 1898-1916. Edición de Alfonso Alegre. Madrid. Publica- ciones de la Residencia de Estudiantes.

LÓPEZ-PICÓ, Josep. (1907). «La casa de la primavera, por G. Martínez Sierra (Pueyo, editor, Madrid)». La Cataluña. 14 de diciembre. 10. 3. — (1999). Dietari (1929-1959). Edició de Joan de Déu Domènech. Barcelona. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

MANENT, Albert (1968). Josep Carner i el noucentisme. Vida, obra i llegenda. Barcelona. Edicions 62.

MARAGALL, Joan (1904). Artículos (1893-1903). Barcelona. Fidel Giró. — (1907). «Evocación». Los Lunes del El Imparcial. 21 de enero. 4. — (1913). Elogios. Barcelona. Gustavo Gili. — (1970). Obres completes. I. Obra catalana. Barcelona. Editorial Selecta. — (1981). Obres completes. II. Obra castellana. Barcelona. Editorial Selecta.

MARCO, Joaquim (1983). El modernisme literari i d’altres assaigs. Barcelona. Edhasa.

MARFANY, Joan Lluís. (1990). Aspectes del modernisme. Barcelona. Curial.

MARTÍNEZ SIERRA, Gregorio (1904a). «El amor a la naturaleza». Alma española. 16 de abril. 21. 3-4. — (1904b). Sol de la tarde. Madrid. Leonardo Williams. — (1905). «Letras de Cataluña. Ignacio Iglesias». Heraldo de Madrid. 3 de febrero. 1. — (¿1905?). Motivos. París. Garnier. — (1907a). «Respuesta a Eugenio d’Ors». La Cataluña. 14 de diciembre. 11. 11. — (1907b). La casa de la primavera. Madrid. Librería de Pueyo.

MARTÍNEZ SIERRA, María (2000). Gregorio y yo: medio siglo de colaboración. Alda Blanco (ed.), Va- lencia. Pre-Textos.

MUÑOZ I PAIRET, Irene (2009). Epistolario de Víctor Català. Volum II. Girona. CCG Edicions.

ORS, Eugeni (1907). «Carta abierta a Martínez-Sierra (Judío judaizante)». La Cataluña. 10 de diciembre. 10. 11. — (1996). Glosari 1906-1907. Edición de Xavier Pla. Barcelona. Quaderns Crema. R. (1907). «Revistas. Renacimiento». La Cataluña. 9 de noviembre. 6. 6.

RAS, A. (1907). «Un juicio sin juicio de Pío Baroja». La Cataluña. 28 de diciembre de 1907. 8. 2. 1-2. Renacimiento (2002 [1907]). Edición facsímil. Prólogo de Luis García Montero. 2 tomos. Sevilla. Edi- torial Renacimiento.

REYERO, Carlos (1980). Gregorio Martínez Sierra y su Teatro de Arte. Madrid. Fundación Juan March. — (1984). «Las empresas editoriales de Gregorio Martínez Sierra». Goya. Revista de Arte. 187. 211- 219.

RODRÍGUEZ-MORANTA, Inma (2010). «Gregorio Martínez Sierra y el diálogo cultural entre Castilla y Cataluña en el inicio del siglo XX». Diálogos Ibéricos e Iberoamericanos. Actas del VI Congreso Internacional Aleph. 27-30 de abril de 2009. Lisboa. Asociación de Jóvenes Investigadores de la Literatura Hispánica & Centro de Estudos Comparatistas de Faculdade de Letras da Universidade de Lisboa. — (2011). La revista Renacimiento (1907): Una contribución al programa ético y estético del modernismo hispánico. Tesis doctoral inédita. Universitat de Barcelona.

SOLERVICENS, Joan B. (1970). «Notícia Biogràfica». En MARAGALL, Joan. Obres completes. Volumen I. Barcelona. Editorial Selecta. 13-28.

SOTELO, Adolfo (1998a). «Cataluña descubrió a la generación de 98». La Vanguardia. 10 de febrero de 1998. 42. — (1998b). «Les lletres espanyoles entorn del 1898: la generació del 98». El 1898, 100 anys després. Cicle-homenatge al Prof. Manuel Tuñón de Lara. Edició de J. M. Benaul. Sabadell. Fundació Caixa Sabadell. 51-70.

Descargas

Publicado

2011-12-10

Cómo citar

Rodríguez-Moranta, I. . (2011). Gregorio Martínez Sierra, entusiasta catalanizante. Quince cartas a Joan Maragall (1905-1909). BOLETÍN DE LA BIBLIOTECA DE MENÉNDEZ PELAYO, 87(único), 197–219. https://doi.org/10.55422/bbmp.91